La Jana ja és aquí. Ha trigat una mica, (14 dies més del previst ...) però per fi l'hem vist en tot el seu esplendor!
Diuen que "lo bueno se hace esperar"... i em sembla que a valgut la pena!
Quines sensacions més estranyes... els meus sentiments han anat més cap als pares que cap a mi mateix. He vist a l'Albert molt feliç (també una mica... com flotant). La Carme estava radiant (encara que cansada ...) i la petita també la vaig veure fatigada.
No obstant tota aquesta incomoditat, com si ningú li donés importància, com si ja estigués descomptat (deu anar tot junt...)
Crec que és un moment en què clarament aflora el sentiment de paternitat (és una cosa innata en els pares cap als fills). Els rols acabaven de duplicar-se ...
En el moment en què neix un nadó, els pares també neixen i es converteixen en algú absolutament nou.
Per aixó, a vosaltres us desitjo moltes felicitats!! i també us dono les gràcies!!
Per la Jana, la més entranyable benvinguda.
Un nadó, tan petit, fins i tot amb els ulls tancats fa que ressorgeixin moments inoblidables.
