Panxacontenta

Ja s'acosta als 15 cm. i està a punt de fer 13 setmanes ... Com passa el temps!

De tota manera, crec que està "a gust", la posició que té se li veu plaentera.

Ho començo a tenir clar ...

8 d'agost

Avui la presentació ja l'he percebut més formal :)

Començo a entreveure determinades característiques, la silueta ja s'adapta més a l'estereotip que tinc d'aquestes imatges.

Ara si que es veu ...

18 de juliol

Aqui esta el peque, a la dreta hi ha el cap i ja es veuen les futures cames i els bracets!

Ho reconec, sóc un veritable desastre. Sempre he estat incapaç de reconèixer aquestes coses.

No puc formar-me una imatge visual d'aquests conceptes (abstractes?). Em costa visualitzar-los.
I personalment, m'empipa, perquè tots són capaços de veure-ho ia més a més es recrean explicant-te fins i tot al mes petit detall ...

Però bé, que hi farem.

Això és un "kiko"

4 de juliol 2.011

Aqui teniu al vostre net!! Ara només fa 1 cm!

Van haver-ho de "arrodonir" perquè es pogués identificar!

Us hem de donar una notícia

20 juny 2.011

Una de les maneres que més m'agrada que em citin, és al voltant d'una taula. M'encanta la bona companyia i les bones notícies. Per això aquell "us esperem a sopar el dilluns que ve" ja tenia el seu atractiu.

També he de dir, que per com havia anat tot ja suposàvem que anàvem a rebre una molt bona notícia. Malgrat això, el meu dubte era com, de quina manera ho anàveu a comunicar.

De la manera tradicional, sintaxi senzilla i directa: "serem pares","tindrem un fill", o alguna cosa més graciosa: "futurs pares necessiten una L de novells", o "la meva dona serà mare, i jo pare, és clar ..., uf ",etc.

Però no, la frase va ser: Aneu a ser avis!!.

Crec que és una forma molt bonica de comunicar, de fer a un altre partícip del que un té.

I veus per on, ara resulta que els novells som nosaltres!