20 juny 2.011
També he de dir, que per com havia anat tot ja suposàvem que anàvem a rebre una molt bona notícia. Malgrat això, el meu dubte era com, de quina manera ho anàveu a comunicar.
Una de les maneres que més m'agrada que em citin, és al voltant d'una taula. M'encanta la bona companyia i les bones notícies. Per això aquell "us esperem a sopar el dilluns que ve" ja tenia el seu atractiu.
De la manera tradicional, sintaxi senzilla i directa: "serem pares","tindrem un fill", o alguna cosa més graciosa: "futurs pares necessiten una L de novells", o "la meva dona serà mare, i jo pare, és clar ..., uf ",etc.
Però no, la frase va ser: Aneu a ser avis!!.
Crec que és una forma molt bonica de comunicar, de fer a un altre partícip del que un té.I veus per on, ara resulta que els novells som nosaltres!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada