Reflexions a l'espera d'esdeveniments

Aquests dies he donat amb una cèlebre cita de Rudolph Giuliani (el que va ser alcalde de Nova York durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001) que diu:

"El que més necessiten els nens són els elements essencials que els avis els proporcionen en abundància. Els donen l'amor incondicional, la bondat, la paciència, l'humor, la comoditat, les lliçons de la vida. I el més important, les galetes”.

La trobo genial, però també m'ha fet pensar en aquests "... elements essencials ..." i en general en les tasques que corresponen als avis.

Crec que la nostra tasca es desplega en dues vessants. Una de tipus socio-familiar i una altra, diguem més divertida.

La primera haurà de contemplar la cura dels néts.

Què farien moltes parelles en les que els dos membres treballen si no poguessin comptar amb els avis? A aquesta funció se li diu "fer de cangurs".

Aquí cabrien també altres funcions com la de transmetre valors, mantenir llaços intergeneracionles, etc. Però potser no és ara el moment d'aprofundir ...

La que a mi més em ve de gust, és la segona. La divertida. La que em permeti gaudir –junts- del temps. Aquest temps que indubtablement es convertirà, en records inesborrables; aquells petits plaers prohibits (gelats, berenars, llaminadures…, tot fora de temps), aquelles converses en llibertat ..., etc (i altres coses que ja anirem dient)

Be, però em temo que per tot això encara falta un bon tros!

Per cert, també he sabut que Joy Hargrove, va dir:

Una de les encaixades de mans més potents,

és la d'un nou net al voltant del dit de l'avi.

Fins aviat!